17/3/09

Artur Mas presenta les propostes de CiU per aixecar Catalunya

Ahir al vespre, en un Palau de Congressos de Catalunya ple de gom a gom, com ho estava el novembre de 2007 en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme”, Artur Mas, president de CiU i secretari general de CDC, va fer una conferència amb el títol de “Superar la crisi, aixecar Catalunya”.

Mas, que ha definit la conferència com la “visió de com encarar la crisi que vivim” de qui aspira a liderar el futur de Catalunya els propers anys, també ha dit que no volia assenyalar culpables, sinó aportar solucions. Pel president de CiU, cadascú de nosaltres és responsable del que passa i del que pot passar en el futur. “Si Catalunya suma pot i Catalunya som tots”. Superar la crisi no és cosa de gestors, sinó de governants, per això cal tenir lideratge, ha dit.

Pel que fa als orígens de la crisi, Mas ha dit que fins ara hi havia massa diner, que era massa fàcil d’obtenir i massa barat. Se’ns ha fet creure que tots els mals venien de fora, quan no és veritat. Tots tenim part de culpa, per acció o omissió. Cal una anàlisi exhaustiva de la crisi i de per què a l’estat espanyol les conseqüències són més grans.

El públic va aplaudir quan Mas va dir que, per a Catalunya, un bon finançament, en compliment de l’Estatut, que és una llei d’obligat compliment, és molt important per superar la crisi i és per això que CiU no acceptarà cap acord que no sigui el que diu l’Estatut. Per altra banda, el president de CiU va assegurar que si governa la Generalitat, les retribucions del President i alts càrrecs es reduiran un 10% i va afegir que no era una proposta electoralista, doncs sempre ha dit que si volem tenir els millors polítics, han d’estar ben pagats, però ara toca sacrifici i quan s’ha de demanar sacrifici s’ha de començar per un mateix.

En aquest moment de la conferència, Mas va passar a definir el Pla d’austeritat que per a ell caldria executar. La proposta contempla un seguit de sacrificis compartits, com per exemple fer que pels que tenen feina assegurada els salaris no augmentin més de l’IPC real i, per altra banda, es limitin els dividends obtinguts pels empresaris. Pel que fa als governants, les mesures a prendre no seran agradables d’escoltar, sinó allò necessari de fer.

Pel que fa al Pla d’Acció, va dir que no es podia improvisar, sinó conèixer els problemes a peu de carrer i proposar solucions .Els mals actuals no es curen gastant els diners que no tenim, dons el dèficit d’avui s’haurà de pagar demà. en aquest moment és inevitable crear dèficit, però no de qualsevol manera i a qualsevol preu. Caldrà recuperar valors que hem oblidat, com l’estalvi.

Les prioritats han de ser: crear i mantenir el teixit productiu, que vol dir empreses, i proporcionar feina, que vol dir ocupació. Ajudar a les empreses no viables a tancar, alhora que salvar tot el que sigui viable, ajudant a que el diner circuli i arribi al teixit productiu. Pel que fa a les institucions això es tradueix en no gastar més, sinó pagar quan toca, agafant el compromís de pagar, com a màxim, a 30 dies; crear un sistema d’avals, compartint el risc amb les entitats financers i ajornar el pagament de la seguretat social per a les empreses amb problemes.

En l’àmbit de la construcció, la proposta de CiU és que la Generalitat compri habitatges acabats o en construcció en lloc de fer-ne de nous; això sí, com a màxim pel valor de l’hipoteca. D’aquesta manera es donaria sortida a l’stock del mercat immobiliari.

En l’àmbit laboral, Artur Mas va deixar clar que cal una reforma per aconseguir un mercat més àgil i just. Cal una negociació sense guanyadors, ni vençuts, on la pèrdua de feina sigui acceptada com la veritable pèrdua d’un dret social. Aquí va abordar temes com la formació pels aturats, la situació dels autònoms o els incentius per a la contractació.

La part final de la conferència va ser per tractar temes fiscals, com les reduccions de l’IRPF per a determinades rendes, la revisió de l’impost de societats per crear un marc fiscal atractiu per a la inversió, el futur de l’impost de successions o la necessitat d’incentivar el consum, l’estalvi i la competitivitat.

Per acabar, un toc menys tècnic i més polític, on hi cap parlar de que passarà una vegada superada la crisi i quins valors caldrà recuperar, fent referència a altres moments de la història de Catalunya, en els quals en circumstàncies políticament molt pitjors, el país es va sobreposar i va superar les situacions adverses. “Aixecar Catalunya és cosa de tots, si podem fer alguna cosa, fem-la!”.

Cap comentari: