Matí de visites
A les 10 del matí, els membres del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental fèiem una visita a la Nau de Can Fàbregas i de Caralt i les restes trobades al seu subsòl. Més tard, a les 12 del mig dia, amb les persones que formen part del Consell Territorial de Cerdanyola coneixíem l’interior del Mas Miralles, al carrer Pla de Bages.
En la segona visita, va quedar clar que la casa no és útil per l’equipament que està previst, un casal d’avis, i que el barri necessita un edifici de nova planta amb més prestacions. El que sorprèn és que això no s’hagi destapat fins ara. Els tècnics diuen que fins que no van poder accedir a l’immoble no van poder fer una valoració adequada, però bé que sabien que només era una torreta d’estiueig que data de 1931. També està en mans del govern el coneixement del solar i les possibilitats d’edificació. En tot cas, el suport per a un equipament com cal ha de ser unànime, tot i que la responsabilitat per la improvisació sigui només dels que governen.A les 10 del matí, els membres del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental fèiem una visita a la Nau de Can Fàbregas i de Caralt i les restes trobades al seu subsòl. Més tard, a les 12 del mig dia, amb les persones que formen part del Consell Territorial de Cerdanyola coneixíem l’interior del Mas Miralles, al carrer Pla de Bages.
La visita de les 10 va ser més llarga. Dues hores per recórrer les tres plantes de Can Fàbregas i de Caralt i part del seu perímetre. Va ser una lliçó d’història industrial dels segles XIX i XX, com la que podrien fer possibles futurs visitants si l’edifici es mantingués en el seu lloc, una vegada restaurat i recuperat com equipament.
Parlar més de l’edifici de “La Farinera” pot resultar pesat, però la veritat és que de la visita només se’n pot treure una conclusió: el seu valor només es manté si es deixa on estar i es mantenen les restes trobades sota el nivell del terra que ajuden a comprendre l’activitat industrial que s’hi va realitzar, primer com a farinera, posteriorment i durant vuit anys, com a tint i els darrers anys com a fàbrica de paper.
Per part meva, segueixo apostant per un edifici comercial que convisqui amb la vella nau, convertida en equipament. Amb els diners del trasllat en sobren per fer l’equipament i la ciutat podria gaudir d’un espai que li recordés la seva història, a l’hora que d’una “locomotora comercial” que dinamitzés l’activitat econòmica, que bona falta ens fa.
Dia Internacional de la Dona
A la tarda, acompanyant a la Carol, vaig assistir a dos dels nombrosos actes amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
A la tarda, acompanyant a la Carol, vaig assistir a dos dels nombrosos actes amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Primer una interessant conferència a càrrec de la Dra. Mekia Nedjar, professora de la Universitat d’Alcalà d’Henares. Acte organitzat per l’associació “Forjadores de la vida” al Centre Cívic de Rocafonda. Deixeu-me dir que la Carol va fer una molt bona intervenció, l’única aplaudida pel nombrés públic, amb la que va demostrar que té clar que cal fer per a la integració de la dona.
Després de l’acte a Rocafonda, baixada ràpida en direcció a la Nau Gaudí, convertida amb sala d’exposicions. Allà, presentació del treball que la Pilar González ha fet sobre les dones que han estat regidores al nostre Ajuntament en els 30 anys de democràcia. Entre les quals n’hi ha una excel·lent representació de CiU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada