Mataró transparent en allò que l’hi interessa

La primera notícia sobre l’”Índex de Transparència dels Ajuntament (ITA)” la vaig tenir quan en Francesc em va fer arribar, just després de “Les Santes”, un document de “Transparència Internacional (TI)”, l’única organització no governamental a escala universal dedicada a combatre la corrupció, que reuneix persones de diferents àmbits de la societat. De seguida vaig veure que podia ser interessant i ho vaig guardar per mirar-m’ho amb més tranquil·litat.

Fa un parell de dies, al recull municipal de premsa hi havia una notícia de l’ABC de Toledo que deia: “Según un estudio nacional, el Ayuntamiento suspende en transparencia informativa”. Em va recordar la informació d’en Francesc i vaig començar a documentar-me una mica més.

Va ser el dia 28 de Juliol, quan l’associació “Transparència Internacional (TI)”, va fer públics els resultats de l’índex a Espanya, una eina per mesurar el nivell de transparència dels ajuntaments davant els ciutadans. El 2008 s’han avaluat els 100 ajuntaments més grans de l’Estat a través d’un conjunt integrat de 80 indicadors, els quals està previst augmentar-ne el nombre el proper any, així com també incrementar el nombre d’ajuntaments estudiats. Les cinc àrees de les quals s’avalua la transparència, són les següents: a) Informació sobre la Corporació Municipal; b) Relacions amb els ciutadans i la societat; c) Transparència econòmico-financiera; d) Transparència en les contractacions de serveis; e) Transparència en matèries d’urbanisme i obres.

Segons les conclusions generals de l’estudi d’aquest any, els ajuntaments més transparents són els de les ciutats de més de 200.000 habitants, seguits dels municipis més petits, és a dir de menys de 100.000 habitants; i dels consistoris mitjans, entre 100.000 i 200.000 habitants. Manresa, per exemple, englobada en el grup dels ajuntaments petits, supera lleugerament la mitjana d’aquest conjunt, que és de 4,8 punts, s’ha de tenir en compte que en aquest grup d’ajuntaments hi ha molta varietat de qualificacions, que van des del 7 de Sant Cugat del Vallès a l´1,25 d´Oriola (Alacant).

Pel que fa a Catalunya, hi ha un total de setze ajuntaments. Els ajuntaments de Reus, Tarragona i Cornellà de Llobregat són els consistoris catalans que han obtingut una puntuació més baixa i cap d’ells ha arribat a obtenir un aprovat en la seva valoració global. Barcelona és el primer consistori del país que apareix en aquest llistat en quarta posició i 81,3 punts sobre cent. El segueixen Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) amb 77,5 punts, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) amb 70 i Girona amb 63,1 punts.

Però, i Mataró? No he vist ningú que en parlés. Si hi ha algú que ho ha fet, m’agradaria poder-ho llegir.

Doncs Mataró queda molt ben situat pel que fa a les dues primeres àrees estudiades, traient puntuacions de 100 i 95, respectivament, però suspèn la transparència econòmico-financera amb un 20 sobre 100, la de contractació de serveis amb un 33,3 i també la d’urbanisme i obres públiques, tot i que aquí la nota és de 44,4. A més, a les tres darreres està per sota de la mitjana ,mentre que les dues primeres les supera per molt, en el cas d ela primera la dobla, atès que és de 52 sobre els 100 que treu Mataró.

Pel que fa a la valoració global, gràcies a la bona puntuació de les dues primeres àrees, Mataró és situa el número 32 amb 61,3 punts i la superen, i en aquest ordre, Barcelona, Hospitalet, Sant Cugat, Girona, Sabadell i Terrassa i l’iguala Rubí, pel que fa a poblacions catalanes.

Una vegada explicat l’origen de les dades i exposades aquestes, toca fer-ne l’anàlisi, que segurament serà subjectiu i, per tan, tothom tindrà el seu. En tot cas, el meu és que, malgrat les bones paraules, les promeses electorals i els Programes d’Actuació Municipal, la veritat és que l’Ajuntament de Mataró, millor dit, el govern Municipal només és transparent en allò relacionat amb la propaganda, això es veu també en l’increment, els darrers exercicis, dels recursos dedicats a comunicació directe i mitjans de comunicació. Però quan han de parlar de finances, contractacions i urbanisme no s’expliquen de la mateixa manera o amb la mateixa claredat. De fet, això es el que fa temps que molts estem dient, però ara queda recolzat per un estudi fet des de la distància i l’objectivitat. Si algú vol fer-hi un altra lectura, hi està convidat.