ESCOLA D’ESTIU

Avui hem celebrat la 18a Escola d’Estiu de CDC, que els darrers anys porta el nom de Ramon Juncosa, a qui vaig conèixer de responsable nacional de sectorials en una reunió a Mataró quan l’Albert n’era responsable comarcal.

Només començar, ens hem posat les piles escoltant la conferència inaugural de Felip Puig que, amb el seu estil provocador, ha fet història de Galeuscat i ha defensat que en el futur es passi de la declaració conjunta a l’acció.

A continuació, Vicenç Villatoro, que era un dels ponent de la taula rodona “Galeuscat, una tercera via a Espanya?”, ha contribuït a pujar la temperatura de la sala proclamant que Galeuscat no és una tercera via, sinó l’alternativa. És l’altra via, l’única que hi ha enfrontada a la que representen, amb matisos, el PP i el PSOE.

El matí ha acabat amb una segona taula rodona, en aquesta ocasió amb ponents de luxe: Anxo Quintana (BNG), Josu Jon Imaz (PNV) i Artur Mas (CDC). Ja us podeu imaginar que no ha quedat ningú pels passadissos i que l’ovació en que s’ha rebut Imaz, dos dies després que anuncies la seva renuncia a la reelecció com a president de l’Euzkadi Buru Batzar, ha estat molt emotiva.

Imaz ha estat molt gràfic quan ha dit que “David només va guanyar una vegada a Goliat i d’això fa 3.400 anys”. Nosaltres som David i amb estat que és Goliat només hi ha dues fórmules per relacionar-nos: la confrontació o la cooperació. Cooperació entre nosaltres i després amb tots els sectors democràtics i oberts de la política espanyola. És un camí difícil, ha dit, però cal fer-lo.

El secretari general de CDC, Artur Mas, ha estat més contundent plantejant la necessitat d'un front comú entre CiU, PNB i BNG per condicionar junts el proper govern espanyol, de tal manera que la decisió de qui ha de ser el pròxim inquilí de la Moncloa estigui condicionada pels partits nacionalistes. Encara que Imaz i Quintana ja havien parlat de la col·laboració entre CiU, PNB i BNG pensant en les pròximes eleccions generals, no havien estat tan explícits com ell, tot hi que el primer havia dit que junts tenim la força suficient.

Després de dinar una sessió de llibre fòrum on participava Alfonso López-Tena, autor de “Catalunya sota Espanya”, i una conferència col·loqui amb el professor Josep Termes i Agustí Colomines, que han defensat l’existència de CDC pel seu paper de centralitat, de casa gran o casa comuna del catalanisme polític.

Paral·lelament, es celebrava un seminari on s’ha parlat de pobles i nacions que viuen en dictadures i desitgen la seva llibertat. Situacions molt diferents, però que els nacionalistes comprenem molt bé.

La cloenda ha anat a càrrec d’un President Pujol que ha demostrat estar en forma. Després de destacar el patriotisme, l’esperit democràtic, la voluntat de progrés i l’aposta decidida per la convivència de Josu Jon Imaz, ha deixat clar, per si algú tenia algun dubte, que CiU havia governat bé, i qui no ho cregui, que miri com ho fan els que hi ha ara.

Pujol ha parlat d’un País que tenia més autoestima i més confiança amb ell mateix: “amb nosaltres hi havia més il·lusió”. “Els que ara governen pensen que la nostra identitat és no tenir-ne i això és la mort d’un poble”. Ens ha demanat que ens mantinguéssim desperts per portar Catalunya al final del camí.