9/6/06

FA UN ANY I JA HO HEM OBLIDAT

Ahir, aprofitant que el braç s’està recuperant bé, vaig començar a assistir de forma generalitzada a les diferents convocatòries d’actes. A mig matí va ser la visita als pisos que tenen a mitges PUMSA i PROHABITATGE al Camí Ral. Abans de dinar, la recepció amb l’alcalde d’Isla Cristina, una trobada molt cordial. A la tarda acomiadar, amb visita guiada inclosa, el Pailebot Santa Eulàlia, que salpava rumb a la població andalusa per rememorar el viatge que el segle XVIII van fer molts mataronins. El míting pel “Sí a l’Estatut” d’en Ramon Camp i l’Artur Mas amb la sala del Casal aliança plena de gom a gom. I per acabar el dia, el "descorche de la primera botella de Guita" de la temporada, amb els bons amics de la “Casa Cultural de Andalucia en Mataró”.

Però entre mig, a la Biblioteca Pompeu Fabra, es va presentar l’exposició "Un any després del Tsunami- Respostes per a la transformació local al sud-est asiàtic". Un responsable del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) va ser l’encarregat de presentar el contingut d’una dotzena de plafons dividits en tres àmbits: reconstruir per transformar, el tsunami i l’onada de solidaritat i la resposta dels Fons Català davant el tsunami.

A finals de l’any 2004, tot el món es va mobilitzar per ajudar als damnificats pel tsunami que va provocar un terratrèmol a quatre mil metres de profunditat a l'Oceà Índic. A Catalunya, a través del FCCD si van destinar prop d’un milió d’euros, la quarta part dels quals els van aportar entitats, empreses i actes organitzats des de la societat civil catalana. Però ara, sembla que ens haguem oblidat de les més de tres-centes mil víctimes mortals i nou-centes cinquanta mil persones desplaçades. És per això que valen la pena actes com el d’ahir i exposicions com la que podem veure a la biblioteca pública de Mataró, per mantenir a la memòria que hi ha moltes persones que van perdre els seus familiars més íntims i que en molts casos encara no han pogut tornar a casa seva. De passada, també és bo passar compte de com s’utilitzen els recursos públics que es van destinar a pal·liar els efectes de la catàstrofe.