Nit de la Solidaritat?

 

La setmana passada, Mataró celebrava la 26a edició de la Nit de la Solidaritat. L’acte central va consistir en la taula rodona “La resistència i la lluita per les llibertats a Palestina”. A la programació hi havia també les exposicions “Imatges contra l’oblit: Memòria història palestina, vivències de la Nakba a Catalunya” i “Un món de camps”, així com la sessió de cinefòrum “200 metres”.

L’Ajuntament va proposar als membres del consell municipal corresponent que l’edició d’enguany poses l'accent a Palestina, territori ocupat per Israel des del juny de 1967. És per això que, totes les activitats perseguien donar a conèixer la problemàtica de la comunitat palestina.

Fins aquí, res a dir. Tots són actes prou dignes i compleixen amb l’objectiu de fer visible i sensibilitzar sobre la problemàtica de poble palestí.

Però que passa amb l’objectiu principal de la Nit de la Solidaritat? La Nit de la Solidaritat va néixer amb la voluntat de passar comptes. Durant anys, diferents regidors i regidores han presentat en aquest acte la memòria que els tècnics, amb molt d’esforç i el suport de les entitats, havien preparat.

Explicar i, en algun cas, justificar, a què es destinen els diners públics és un acte de transparència. Però quan parlem de solidaritat amb països menys desenvolupats i, moltes vegades explotats pel que fa als seus recursos naturals, és necessari que es conegui que hi destinem del nostre pressupost municipal, fent també, d’aquesta manera, una important acció de sensibilització.

L’última memòria que he estat capaç de trobar és la del 2015. Durant els anys següents, només es va editar un petit tríptic, el qual, en anys anteriors, també es feia i s’adjuntava a la memòria.

Divendres passat, no només no es va passar comptes, sinó que l’alcalde, que era qui habitualment presidia aquest acte, no hi va assistir, i la nova regidora ni va parlar als assistents.

La cooperació amb la gent que li ha tocat pertànyer al grup que menys oportunitats tenen és fonamental si volem una societat que respecti i enalteixi els valors fonamentals. Ho és aquí, en el nostre món, però ho és més encara allà on l’educació i la sanitat és per a pocs, allà on molts infants hi ha dies que no tenen res per menjar. Tal vegada seria millor parlar menys de plans estratègics i bon govern i donar més valor a la solidaritat.

 

Article publicat a Ràdio la Veu TV