Aquests dies he llegit el llibre “Som dones,
som lingüistes, som moltes i diem prou”, que porta el subtítol “Prou textos
incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua”. Un projecte
impulsat per M. Carme Junyent i en el qual participen setanta dones, totes
elles lingüistes o amb professions lligades a la llengua: mestres, professores
universitàries, escriptores, periodistes, traductores, ...
Els setanta escrits desprenent sentit comú. Això
sí, degudament argumentat per persones
amb autoritat sobre el tema que, a més, són totes dones. Raó per la qual queden
absolutament lliures de qualsevol sospita.
Alguns denominadors comuns de les
col·laboracions són l’aptitud contrària al desdoblament, el respecte a la
gramàtica i necessitat que els textos siguin clars (i també els discursos).
De les 70 col·laboracions n’he triat una. La de
Lídia Gil López, llicenciada en filologia Anglesa per la Universitat de
Barcelona. La seva col·laboració porta el títol de “La política i la llengua no
són amigues”.
Lídia Gil va ser referent lingüística a
l’Ajuntament de Barcelona. Descriu la seva feina, amb un equip de correctors i
traductors, com apassionant. Fins que el 2015, l’arribada dels Comuns al Govern
Municipal de la capital catalana va comportar, segons ens explica, l’arribada
d’unes dones que volien canviar el món modificant l’ús de la llengua perquè estaven
convençudes que aquesta és sexista.
És trist llegir com una persona que estima la
seva feina, després de molts anys de fer-la, l’ha d’abandonar perquè com a
professional no pot acceptar unes imposicions que només són polítiques.
Tot i que es repeteix en els escrits d’altres
col·laboradores, el de Lídia Gil és, per mi, l’exemple més clar de què canviant
les aparences sense entrar a debatre i cercar solucions als problemes reals no
canviarem la societat. El masclisme no se solucionarà fent mal ús de la
gramàtica, sinó fent polítiques reals d’equiparació d’homes i dones. El dia que
hi hagi més dones en els llocs directius i que aquestes cobrin el mateix que
els homes per una mateixa feina, aquell dia no ens farà falta parlar de llenguatge
igualitari.
Per altra banda, aquest no és l’únic cas en què
es maquilla un problema en lloc de cercar una solució. Ara que s’apropa el 8M, Dia
Internacional de les Dones, aquest pot ser un bon tema de reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada