Impulsada per un grup d’antics alumnes, el desembre de 2000 es va constituir l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal (AAEPS).
Alguns
coneixíem a en Bonaventura Pedemonte, el Pare Tura, que en aquell moment estava
treballant al Senegal. En una conversa amb ell, li vam explicar el que feia
l’Associació d’Amics del Bisbe Joan Godayol i l’expressió de la cara li va
canviar pensant que el mateix ho podríem fer per ajudar-lo amb el que ell i els
seus companys escolapis feien al Senegal.
En
poc temps li vam donar forma, vam convidar a tots els estaments de l’escola a
formar-ne part i vam demanar al P. Joan que en fos el president. Des del primer
moment vam tenir clar que, així com altres entitats treballen en els àmbits de
la sanitat, l’agricultura o les infraestructures, el nostre camp seria el de
l’ensenyament.
Ho
vam fer, i ho fem, convençuts que tothom té dret a desenvolupar-se i a créixer
com a persona en el lloc on neix, sense haver d’immigrar. Convençuts que, com
deia Sant Josep de Calassanç, l’educació és per a tothom.
A
més, no ho diem nosaltres, sinó que la Declaració Universal dels Drets Humans,
aprovada per l’Assemblea de Nacions Unides ara fa 75 anys, en l’article 26
diu que:
Tota persona té dret a l'educació. L'educació
serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La
instrucció elemental serà obligatòria.
L'ensenyament tècnic i professional es posarà a
l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en
funció dels mèrits respectius.
2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de
la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les
llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre
totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de
les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret preferent
d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
És
cert que al nostre país cada vegada hi ha més famílies que, per circumstàncies
adverses, viuen situacions de vulnerabilitat o de risc social, però en molts
llocs del món, al Senegal també, la situació dels nens i nenes és encara molt
pitjor.
Els
desequilibris entre regions s’haurien de resoldre amb l’acord que Nacions
Unides va adoptar el 1972 pel qual totes les administracions dedicarien el 0’7
% del PIM (o ingressos propis) a la cooperació internacional. Però això no s’ha
complert. L’exemple el tenim a Mataró, un Ajuntament que any rere any veu
augmentar el seu pressupost, mentre que la partida per a projectes de
cooperació està baixant de manera considerable.
D’aquí
la importància de la participació ciutadana, a través de les entitats
degudament organitzades, de col·laborar a fer que les diferències entre uns i
altres no continuïn creixent, especialment quan parlem d’infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada