Preacord d’investidura PSC – ERC

 

Deixeu-me dir abans de començar que no soc cap expert ni m’he llegit tots els documents que històricament han existit per saber, amb prou exactitud, si es recullen acords ja pactats anteriorment i no complets.

A la part introductòria del preacord que s'ha fet públic, com és habitual, es parla d’antecedents i es defineixen la situació i els objectius des del punt de vista dels signants. Trobo digne de destacar el fet que després d’haver votat el 155 al 2017, el PSC s’empassa que l’opció independentista és legítima, així com que és imprescindible que Catalunya guanyi sobirania per garantir el progrés social i econòmic dels catalans.

El primer punt, RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE POLÍTIC, es queda molt curt. Entenc que és aquí on s’hauria de parlar de referèndum. En lloc d’això, es parla de “donar la veu a la ciutadania per conèixer les seves preferències sobre l’organització territorial i acomodar, de manera legítima i viable, aquestes preferències”. Equival a dir que no ens mourem ni un mil·límetre de què digui la Constitució Espanyola. Això sí, preveu un nou òrgan que presidirà ERC i tindrà recursos humans, tècnics i materials. Interpreto que serà la possibilitat de contractar persones de l’entorn d’Esquerra i una finestra per parlar des d’aquest partit a la ciutadania evitant diluir-se en l’oposició.

Pel que fa a l’ACORD PER UN NOU MODEL DE FINANÇAMENT SINGULAR, aquest, al meu entendre, és el punt més important de l’acord. Necessita la signatura del PSOE, perquè tot el que es proposa depèn de l’Estat i té el problema de necessitar majories difícils d’aconseguir per fer-ho possible, però, també és veritat que trigarem a tenir una situació com l’actual, en la qual els vots independentistes són imprescindibles pel govern de l’Estat. Per altra banda, no obtenir la majoria estalviaria al PSOE les crítiques per incompliment.

Així i tot, crec que es pot fer un important pas endavant que justifica l’aposta per un acord d’investidura amb qui, de fet, ens agradi o no, va rebre la confiança d’un major nombre d’electors el passat 12M.

Respecte a l’apartat de “Transitorietat” d’aquest punt, hi ha accions que, no em voldria equivocar, ja figuraven als acords per la investidura del president espanyol. Segurament, és a això a què es refereixJxCat en el seu comunicat.

A l’apartat CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ AMB LLENGUA PRÒPIA I VOLUNTARIAT DE PROJECTAR-SE AL MÓN és inevitable preguntar-se: per què ERC no ha tirat endavant aquestes accions mentre ha governat? És necessari un Departament específic per a la llengua? Són creïbles les promeses de Salvador Illa pel que fa a la llengua? Recordem que el president Montilla utilitzava més el català que Illa a les seves intervencions públiques. Potser no calen tantes propostes, sinó fer complir les normes que ja tenim i lluitar de manera eficaç i unitària contra els que persegueixen la llengua. Per altra banda, sense la militància lingüística de la ciutadania de poc servirà tot el que diu el document.

Per cert! Avui mateix, Plataforma per la Llengua ha fet públic que un reial decret imposa el castellà en les instruccions de televisions, tauletes, mòbils i ordinadors i que durant el segon trimestre de 2024 el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar 58 normes discriminatòries amb el català (24 més que el primer trimestre).

Pel que fa a la imatge exterior de Catalunya, no és suficient escriure-ho, cal creure-s’ho. Serà fàcil deixar-ho en mans de la diplomàcia espanyola i dir que s’està fent. El millor ambaixador de Catalunya va ser el president Pujol, que no va tenir mai un Departament d’Acció Exterior en els seus governs.

El darrer punt del preacord porta el títol POLÍTIQUES PÚBLIQUES i consta dels següents subapartats:

a)    Continuïtat de les polítiques de l’actual govern de Catalunya

b)    Polítiques a impulsar pel proper govern de la Generalitat de Catalunya

c)    Agenda legislativa

d)    Per un model de país basat en el progrés

El text ocupa gairebé la meitat del document i sembla un acord de dues forces que compartiran el govern, no pas d’investidura. M’ha fet l’efecte de ser un reflex d’un partit que encara no ha assumit que està abocat a abandonar la posició actual i que li ve a sobre el paper de control i seguiment reservat a l’oposició.

En resum, l’únic punt important, malgrat la desconfiança en el seu compliment, és el que parla de finançament. Així i tot, hem d’acceptar el resultat electoral del 12M i que el cost d’una repetició electoral, no només econòmicament, que també, sinó políticament per l’independentisme, pot ser molt alt i el que li cal és replegar-se, trobar nous lideratges i treballar per la unitat en l’acció.

Article publicat a Ràdio la Veu TV