Els resultats electorals han posat ERC en una
situació complicada. D’una banda, els reiterats mals resultats han sacsejat la
formació política. Hi ha hagut anuncis de retirada a les més altes esperes,
encara que algun d’ells faci una finta per poder-s’hi quedar. Però, més enllà
del debat intern que s’imposa en una situació com aquesta, els republicans han
de prendre una decisió complicada pel que fa al pròxim govern de la Generalitat.
En realitat, només reeditant el tripartit Esquerra
faria que Catalunya tingués un govern recolzat per una majoria absoluta al
Parlament. Però, és evident que aquesta decisió podria suposar el suïcidi
definitiu de la formació.
Posant-se al costat d’un hipotètic govern
independentista (o no tant), seria més fidel als darrers temps de la política
catalana, en la que l’eix Catalunya-Espanya havia superat al d’Esquerra-Dreta.
Ara bé, és aquest un escenari possible? D’entrada, per fer-ho realitat caldria
l’abstenció del PSC, que ja ha deixat clar que no farà. De l’altra, les lluites
constants entre ERC i Junts, encapçalades per Junqueras i Puigdemont, fan que
no sigui fàcil fer aquest pas oblidant tot el que ha passat.
La primera reacció dels dirigents d’ERC, capitanejada
per Pere Aragonès, va ser: PSC i Junts han quedat primer i segon, són ells els
que s’han de posar d’acord. Les darreres notícies apunten que la direcció, o el
que en queda, traspassarà la decisió a les bases. Una solució democràtica, però
perillosa.
Finalment, podria donar-se el cas que, no
havent-hi acord per un govern estable, s’haguessin de repetir les eleccions. Si
fos així, ERC, a més de poder-ne ser el responsable a ulls de molta gent, la
qual cosa els perjudicaria electoralment, s’hi hauria de presentar sense haver
tingut temps de fer el procés de reflexió anunciat, en un congrés a finals de
la tardor, i, sobretot, sense candidat.
Ens agradi o no als independentistes, potser és
el moment de replegar-se, deixar que el PSC governi l’autonomia (que encara és
el que som) i preparar-nos per una futura envestida a l’estat espanyol i
treballar només estratègies en el camí cap a la independència. Això sí, des de
la unitat, amb nous lideratges, noves idees i amb una base social més amplia i
convençuda (què hi és), capaç de suportar el que faci falta, perquè res serà
fàcil.
Perdre una batalla no vol dir perdre la guerra,
sinó que ha de ser l’oportunitat per conèixer millor l’adversari. Evidentment,
permetre que el PSC, guanyador de les eleccions governi, no implica formar part
del seu govern ni votar-li a favor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada