Ha passat un mes del dia que,
any rere any, l’alcalde de torn fa la Crida a la Festa Major de la Ciutat des
del balcó de l’Ajuntament. No fa pas gaire que, com a moltes poblacions del
país, es feia el Pregó. Però un govern semblant a l’actual va decidir
canviar-ho per evitar crítiques a la seva actuació. No va ser una decisió
democràtica, però, passats els anys, la Crida s’ha consolidat com l’inici de la
Festa.
Enguany, després de saber que
amb excuses pressupostàries l’estiu no tindria ni Festival d’Orgue, ni Tast de
Jazz, dos projectes creats el mandat 2011 pel govern de CiU, també ens hem
quedat sense Santes i sense alternatives en formats imaginatius. En lloc
d’enlairar-se, el govern municipal ha fet un aterratge d’emergència amb la
imatgeria festiva mataronina a Can Marfà, una escapada per sorpresa de la
Família Robafaves a l’Ajuntament i un petit castell de focs clandestí.
Un acord que no deia res, signat per tots els grups municipals, donava carta blanca al govern per fer i desfer, amb la complicitat de l'oposició.
Ni un nou regidor al capdavant
de Cultura, deixant a l’antiga titular en un insultant i degradant lloc
d’adjunta, ha salvat la situació.
Mentre vèiem que Festivals
importants, com els de la capital catalana (Cruïlla, Grec i Pedralbes), es
reinventaven i adaptaven a la nova situació fent gala d’una cultura segura; o com
altres revisaven acte per acte la seva festa per adaptar-se a una situació sanitària
adversa, salvant allò que es podia i garantint la seguretat; a Mataró ho anàvem
cancel·lant tot i sempre a darrera hora, sense cap previsió.
Finalment, aquest mes d’agost els
mataronins només hem pogut gaudir de l’oasi cultural que ha representat el
Festival Nosaltres. Una iniciativa privada, a la qual la regidoria de Cultura
s’hi va sumar a darrera hora, fent allò que té obligació de fer en qualsevol
acte que es fa a la ciutat: cedir cadires i incloure-ho a l’assegurança que fa
uns anys es va posar a disposició de totes les entitats que organitzen actes a
l’espai públic.
Fent honor a la veritat, les
biblioteques s’han salvat del desgavell i han programat actes, sobretot pels
infants, seguint les pautes sanitàries marcades. Si parlem d’exposicions d’art,
tot i que a l’estiu no és època d’inauguracions, entitats com Sant Lluc han
estat més visibles que la iniciativa pública.
Només el M|A|C ha donat mostres d’originalitat, encara que fos durant
els mesos previs a la calor.
Ningú nega les dificultats per
programar amb una crisi sanitària com la que patim, però aquest estiu l’actual
govern municipal ha deixat ben clar, una vegada més, que la cultura no és la
seva prioritat. Ni pel que fa al valor social, identitari i cohesionador que té,
ni per l’activitat econòmica i de promoció de ciutat que hi ha al darrere.
Quim Fernàndez
Article publicat a l'espai
d'opinió de La Veu de Cerdanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada