El tres d’octubre de 2017 vam descobrir un rei d’Espanya
partidista, un rei que, lluny de la neutralitat i de donar un tracte igual a
tots els ciutadans espanyols, exigia vassallatge als catalans. Però no ho vam
veure només els catalans, o els independentistes, ho va poder veure qualsevol
persona sensata del món occidental. Tothom va veure un rei que aplaudia la
brutalitat i la violència utilitzada contra aquells que s’atrevien a reclamar
el dret a votar per decidir sobre el seu futur.
Però per si amb allò no en teníem prou, aquest mes d’agost hem
conegut que el rei emèrit, assassí d’elefants, es va enriquir portant la
corrupció al càrrec que va ocupar durant quaranta anys per la gràcia del
dictador. Un personatge que ha passat de ser rei emèrit a rei fugit i amagat
pels seus amics, que també ho són del seu fill, que calla com si amb ell no
anés la cosa.
A més, tot això passa quan els que tota la vida s’han
embolicat amb la bandera republicana ocupen el poder. Convertint-se, d’aquesta
manera, en còmplices per omissió.
Els telenotícies plens de la COVID-19 i la gent preocupada
per la crisi econòmica que ha acompanyat la pandèmia i que trigarà més que
aquesta a marxar, maquillen la situació reial.
Però no ho podem permetre. La primera cosa que hem
d’exigir, sobretot als que s’han dit republicans tota la vida, és que destinin
els diners de la casa reial a pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària
i econòmica. La segona, que es retiri la impunitat amb efectes retroactius i es
recuperin els diners producte de la corrupció reial per destinar-los a la
mateixa finalitat. I la tercera, que el poble pugui decidir si vol seguir
tenint un rei corrupte per la gràcia del dictador o si envia pare i fill allà
on una justícia de debò, no la del Tribunal Suprem venjatiu amb Catalunya,
decideixi sobre el seu futur.
ERC ha entrat una proposta a Mataró que va en aquest
sentit, però no n’hi ha prou. El dia del Ple municipal hem d’anar tots a la
porta de l’Ajuntament a exigir als que quan es presentaven a eleccions deien
ser republicans, que hi votin a favor amb contundència i sense dubtar ni un
moment, perquè el poble que els va votar és el que vol.
Quim Fernàndez
Article publicat a l'espai d'opinió de La Veu de Cerdanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada