Aquesta setmana, he tingut l’oportunitat d’assistir a una
jornada de formació organitzada pel Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE)
de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC). El títol era “Repensar la Comunicació Cultural” i va anar a càrrec de la Sra. Cristina Salvador, amb tertúlia de
periodistes culturals inclosa, que ella mateixa va moderar.
A mesura que anava escoltant, no podia evitar reflexionar
sobre la comunicació de la cultura a la nostra ciutat, la institucional i la
feta per entitats i mitjans de comunicació.
Ara fa vuit anys, quan l’alcalde em va encarregar dirigir la
regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, em vaig adonar de la gran
quantitat i, sobretot, qualitat de les propostes culturals que tècnics
municipals i entitats organitzaven, sense que tinguessin un adequat ressò entre
la ciutadania. És per aquesta raó que, a l'hora de proposar una persona pel lloc
de Director/a de Cultura vaig pensar en un professional de la comunicació, qui
va instaurar un seguit d’hàbits i procediments que van tenir continuïtat amb la
persona que el va succeir. Així va néixer el web culturamataro.cat i una important
presència a les xarxes socials, que anaven guanyant seguidors.
A la jornada organitzada pel SDE-ICEC s’ha anat encara més lluny.
Hem après com la comunicació ha de tenir un paper a l’hora de decidir que es fa
i no s’ha de limitar a explicar que es fa. Els responsables de comunicació han
de formar part de l’equip tècnic de cultura i les decisions no es poden prendre
sense tenir en compte la seva opinió.
Però el govern del PSC, a la segona meitat del mandat passat,
ha retrocedit considerablement i en lloc de seguir avançant, ha anul·lat la
comunicació cultural, que ha quedat completament supeditada a la comunicació
global de l’Ajuntament, limitant-se a explicar, no tot i no sempre bé, el que
es fa des de l’administració.
La reflexió a fer, però, no és si es comunica millor o
pitjor, sinó quina importància es dóna a les polítiques culturals. La cultura
no pot ser una rutina, un fer per fer, ni tan sols el lluïment d’alguns. La
cultura ha de formar part de la formació individual i col·lectiva, ha d’ajudar-nos
a definir la nostra identitat i ha de complir un importantíssim paper en la
cohesió social. Lluny d’això, el nou cartipàs municipal li rebaixa el paper
institucional i la personalitat política de qui la dirigeix. El nou govern
municipal, que pretén fer-nos creure que és d’esquerres i progressista, no
demostra gens d'interès en la cultura. Temps al temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada