Dimecres
ens va despertar un missatge demanant-nos ajut per evitar un desallotjament
anunciat setmanes abans en el Ple de l’Ajuntament:
Un dispositiu policial està intentant
desallotjar ara mateix La Teixidora, el nostre espai sota control popular. Vine
aquí i defensem un espai de la gent i per a la gent”.
Tampoc faltaven els missatges de persones
conegudes pel seu activisme social i cultural: “Aquest govern municipal
tracta de criminals a joves que són la nostra esperança d'un món millor. He anat sovint a veure'ls i la seva capacitat
organitzativa, la seva generositat, el seu bon humor i bona educació, el bon
tracte als infants, les seves propostes creatives, junt amb el seu ferm
compromís intercultural, solidari i afectuós m'han admirat moltíssim. El poder,
el cruel poder que no veu, no escolta ni estima, ha volgut apagar una llum,
però no ho aconseguirà, perquè La Teixidora és llavor de vida i aquest
poder...no. Seguirem!”
És
evident que el que van fer els joves de “La Teixidora” va ser l’ocupació d’un
equipament de titularitat municipal. Això no ho pot negar ningú.
També
està clar que des del maig, que van entrar a l’antiga Escola Menéndez y Pelayo,
els joves han desenvolupat un projecte social acceptat per la majoria de veïns
de l’entorn.
Tots els grups municipals, excepte Esquerra Republicana, van estar d’acord en el Ple Municipal en solucionar per la força la qüestió. Tots, inclosos els dos regidors d’En Comú Podem, els que després defensaran l’ocupació d’habitatges de petits propietaris que no tenen recursos per a condicionar-los i posar-los al mercat. Això tenint en compte que una de les seves carteres és justament habitatge.
A
tot això, s’hi ha d’afegir que no coneixem cap pla d’usos redactat pel Govern
Municipal. Només hem sentit parlar d’un aparcament. Possiblement, l’edifici que,
a primera hora d’un dia d’agost, quan menys gent hi ha a la ciutat i la majoria
d’empreses de construcció fan vacances, va començar a enderrocar-se, serà aviat
una esplanada plena de ferro.
Mataró
deu molt a persones que en el seu dia van fer accions com els joves de “La
Teixidora”. Només cal fixar-nos en els equipaments de “Les Esmandies” i “Can
Noé”, el “Parc de Cerdanyola” o el camp de futbol de “Pla d’en Boet”. I això
passava en moments polítics molt diferents, en què la democràcia no existia o
era molt tendre.
La
política, per definició, és diàleg, negociació, acords. Però en els darrers
temps, i no només a Mataró, pesen més les estratègies per conservar poder. Els
projectes han perdut força davant la possibilitat d’ocupar llocs de poder. A
vegades per càrrecs electes, però, també, per assessors no justificats que, en alguns
casos, ni saben res de la ciutat que els ha acollit.
Per
quina raó no ha existit diàleg entre el govern i els joves de “La Teixidora”.
Per què es permet que la ciutat perdi l’ocasió d’obtenir un nou espai social.
Per què, si no existeix projecte polític, no s’ha tingut capacitat d’escoltar
el projecte de la gent?
Els
actuals responsables polítics de la ciutat, tant govern com oposició, ens hauran
d’explicar que n’han fet de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada