He volgut reproduir aquí la nota que he escrit
pel web de Mataró Cultural amb motiu de la mort sobtada del nostre company i
bon amic, l’Albert Geronès.
Ahir vam acomiadar a l’Albert Geronès, un dels
membres més actius de Mataró Cultural. L’Albert va morir a causa d’un infart,
poques hores després de parlar-nos dels projectes que estava dissenyant i
preparant per a l’entitat.
L’Albert havia nascut a Barcelona, però feia
molts anys que Mataró era la seva ciutat. Estava casat, amb dos fills, un noi i
una noia, i quatre nets, a qui estimava amb devoció. A les netes més grans els
hi agradava passar estones amb ell al seu estudi d’artista.
Es va llicenciar en Geografia i Història per La
Universitat de Barcelona i tenia un màster en Didàctica de la Història. Era
mestre de vocació, uns anys director a Catalunya i Balears de l’Editorial
Santillana, impulsor de diferents projectes educatius al Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i autor de diversos textos per a
llibres de text.
Una vegada jubilat, va mantenir la seva passió
per la lectura i l’escriptura, recuperant l’afició per l’art que l’havia portat
a fer classes de plàstica en la seva
època de mestre. Va formar-se als tallers artístics de Manuel Prieto, Josep M.
Gomis i de L’Associació Sant Lluc per l’Art de Mataró, de la que era soci i formava
part de la seva junta.
Ell mateix defineix la seva obra com artista
amb aquestes paraules: “El treball neix des de l’espontaneïtat, partint del
color, en un intent d'expressar en el mateix, els sentiments i estats d'ànim,
que com a tals no tenen una forma definida, ni són visibles. D'aquí que l'estil,
purament abstracte, em permet jugar amb aquestes sensacions. És una manera on
l'inconscient està més present que el conscient. Per a mi, l'acte de pintar significa
submergir-me en un espai i temps inexistents, en un diàleg permanent”.
Va participar en exposicions individuals i
col·lectives, principalment a Mataró, però també a altres ciutats de Catalunya
i Europa. També era col·laborador de l’espai cultural La Destil·leria de
Mataró. Actualment estava treballant per una nova exposició solidària en
solitari, la qual tenia previst realitzar el mes de setembre a l’Hospital Germans
Trias i Pujol.
La relació personal que manteníem va facilitar
que fos un dels primers artistes que vam entrevistar. La conversa es va emetre
el 10 d’octubre de 2019 per Ràdio la Veu TV. Pocs mesos més tard, l’Albert, a
qui li va agradar la feina que fèiem des de Mataró Cultural, es va integrar a
l’entitat i va passar a ser un dels membres més actius.
Li agradava conversar amb els artistes de la
ciutat. La darrera de les entrevistes que va gravar per Mataró Cultural va ser
amb l’escultor Perecoll, un bon amic seu. Abans, entre altres, ja havia
entrevistat artistes com Jordi Prat, Pol Codina i Mònica Vilert, o
l’historiador Francesc Masriera, autor del llibre “Jordi Arenas, la sublimació
de l’art” i secretari de l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas.
A més de les habituals col·laboracions en les
activitats actuals, l’Albert era l’ànima i l’impulsor d’un nou projecte de
l’entitat. Aquesta vegada era una proposta que anava molt més enllà de Mataró i
es basava en el patrimoni i la història del país, una de les seves
especialitats.
Però l’Albert també era un patriota. El seu
compromís polític amb el país li venia de molt lluny. De jove va militar en
formacions de l’esquerra nacionalista, havent estat cap de llista per la
circumscripció de Girona del PSAN. Més tard va entrar a formar part de CDC, on
va militar més de trenta anys.
A la seva vida no podia faltar la implicació en
la lluita per la millora de la ciutat, que el va portar a ser, durant un temps,
vicepresident de l’Associació de Veïns de Mataró Centre.
Un home tranquil i treballador, capaç de trobar
consensos, que no s’enfadava mai i sempre tenia el somriure a la cara. Una
persona que molts trobarem a faltar, encara que el seu record no ens deixarà
mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada