28/1/21

No et quedis a casa. Vés a votar!


Avui, a les 12 de la nit, comença la campanya per a les Eleccions al Parlament del 14F. Podríem qualificar-la d’una campanya estranya, però és molt pitjor que això. Començarem una campanya que no sabem si tindrà final.

He fet moltes campanyes, hi he participat en molts papers diferents, però si m’expliquen que viuríem una situació com aquesta no m’ho hauria cregut.

Primer, que les hauria hagut de convocar el President de Catalunya, inhabilitat per una causa tan greu com penjar una pancarta al balcó de l’edifici de la Generalitat. Un acte de llibertat d’expressió en representació d’una majoria de ciutadans i ciutadanes del país que presidia.

Una vegada resolt que algú ho fes en lloc seu, es convoquen eleccions pel dia 14 de febrer de 2021 en mig d’una inestable situació sanitària. Els que les van convocar, sembla que ja veien a venir que la mica de flexibilitat en les restriccions per afavorir una mínima activitat davant les Festes de Nadal podia provocar, com així ha estat, un empitjorament de la situació, amb més contagis, més ingressos i també més defuncions.

Davant d’aquesta situació que, d’alguna o altra manera, ja sabien que es podia donar, aquells que van convocar-nos per votar decideixen ajornar la data dels comicis. La majoria de forces polítiques hi estan d’acord, menys aquells als que el fet pot tirar per terra els seus moviments estratègics pel que fa al candidat. És a dir, tots menys el PSOE.

Amb tot això, apareix l’únic poder que sembla existir a Catalunya des del 2017, el judicial. Aquests, però, després d’entrar al joc dels que actualment governen l’Estat i els seus fiscals, s’ho han de pensar i no decidiran que fer fins a mitja campanya electoral. Aquest fet, a més del que representa per si mateix, comporta una elevada despesa. Diners que anirien molt bé per ajudar als molts perjudicats per la pandèmia.

Però això no s’acaba aquí. El PSOE ha decidit que el millor candidat pel PSC, sempre i que les eleccions siguin el 14F, és el responsable de la Salut de totes i tots els espanyols, i de moment també dels catalans. I, sense pensar-s’ho gaire, canvien el ministre de sanitat just el dia abans que havia de comparèixer al “Congreso de los Diputados” per explicar-se. Tampoc passem per alt que premien amb un altre ministeri a qui s’ha avingut a renunciar a ser candidat després d’unes primàries. Clar que no és l’únic partit que el candidat serà diferent de l’escollit per les bases.

I encara em deixava una cosa. Fa setmanes que no podem sortir del municipi, mesos que no ho podem fer de la comarca. Això ha comportat greus perjudicis, sobretot a la cultura. Per exemple, la gent de Mataró no podem anar al teatre a Barcelona, però els d’Argentona tampoc poden venir al Monumental. Ara bé, tots podrem desplaçar-nos a qualsevol lloc si és per anar a un míting electoral.

Sempre havia defensat que era molt important anar a votar, que fos quin fos el nostre vot, el que no podia ser és que deixéssim la decisió en mans dels altres. Però ara pot ser que el TSJC, o potser el Suprem, fins i tot, si cal el Constitucional d’España, ja ens diran qui ens ha de governar.

I mentre això passa, el nostre govern legítim segueix a la presó o l’exili, i els demòcrates socialistes els hi neguen l’amnistia amb la complicitat dels que deien que sí que es podia.

Amb tot això, ens queden líders amb capacitat per governar? Existeix un mínim de capacitat de treballar conjuntament entre els independentistes? Val la pena votar si acaben decidint els jutges? Ha servit d’alguna cosa treure el PP per situar-hi el PSOE? Seguirà ERC mantenint-los en el poder gratuïtament?

El vot per correu és difícil i des d’un consolat gairebé impossible. Però això no és nou.

Realment, ens ho posen difícil, però et quedis a casa. Vés a votar!

 

Article publicat a Ràdio laVeu TV


 

Cap comentari: