Cerdanyola, un barri viu

Ahir vaig passar-me matí i tarda al barri de Cerdanyola i encara avui havia d’haver anat a compartir una estona amb la gent del “Círulo Andaluz”, que celebraven el seu 20è aniversari, però per raons familiars m’ha estat del tot impossible.

Cerdanyola és una ciutat a part. No ho dic perquè sigui molt diferent o perquè sigui un barri aïllat, o dic perquè amb els seus trenta mil habitants i la vida associativa que té podria comparar-se a ciutats com Premià de Mar, per exemple. Malgrat això, l’Ajuntament de Mataró ha permès, durant trenta anys, que els equipaments no es corresponguin a les necessitats de les persones que hi viuen. Amb trenta mil habitants el barri no té cap poliesportiu, cap sala important o teatre i la piscina no és pública, sinó que es regeix per una concessió, per posar alguns exemples. És per això que al matí, amb en Joan, que també en parla al seu bloc, vam caminar pel barri acompanyats de membres de l’Associació de Veïns que ens explicaven les seves reivindicacions i seguidament ens vam trobar amb un grup de persones d’origen magrebí, amb els que vam seguir parlant de temes com la clausura de la Mesquita del carrer Montcada, entre moltes altres coses.

A la tarda, baixant de la visita al nou vial de vianants a l’Eix Valldeix que uneix el camí de Santa Rita amb La Cornisa, vaig tornar al barri. Aquesta vegada per participar de la Jornada de Portes Obertes de l’”Hermandad ee Nuestro.Padre Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza”, que té la seva seu social al carrer Rosselló.

Va ser una visita molt interessant i, sobretot, enriquidora. No he amagat mai la tradició i el lligam familiar amb la Setmana Santa, com tampoc amago que no comparteixo algunes coses de les processons que actualment es celebren a Mataró, però ahir vaig descobrir la vida social d’una entitat ciutadana que ella mateixa es defineix com a religiosa. A més dels orígens i la història de les imatges de la confraria i de tots els complements dels passos, varem veure com l’Hermandad té una vida associativa pròpia, la qual desenvolupa durant tot l’any amb tot tipus d’activitats. He quedat amb l’”Hermano Mayor” que, passat Setmana Santa, amb tranquil·litat farem una nova visita per poder conèixer millor l’entitat i la seva gent. Valdrà la pena!!