Un relleu il·lusionat per continuar caminant al costat del Senegal

El 13 de desembre de l’any 2000 es constituïa formalment l’Associació d’Amics del’Escola Pia al Senegal. Naixíem de la mà d’un grup d’antics alumnes, agraïts i admiradors de la tasca que els escolapis duen a terme arreu del món per fer arribar l’educació a tots els infants, independentment de la situació econòmica de les seves famílies.

El nostre mirall va ser l’Associació d’Amics del Bisbe Godayol, de la qual alguns ja en formàvem part. Per saber si podíem ser útils, el primer contacte va ser amb el P. Tura Pedemonte, que en aquell moment servia com a escolapi a Dakar i que, a més, havia estat professor nostre a Mataró. Des del primer moment, s’hi va afegir el P. Joan, un escolapi profundament estimat, que acceptà ser el nostre primer president i donar forma i empenta a aquella intuïció inicial.

Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys he tingut el privilegi de viure dues etapes ben diferents dins l’associació: primer com a vicepresident, compartint responsabilitats amb un equip compromès i molt connectat amb la realitat del Senegal; i des del 2019, com a president, treballant colze a colze amb la Fundació Educació Solidària, avui Fundació Camins, i amb una Junta plena de talent i generositat, sovint amb poc temps lliure però amb una enorme capacitat de servei.

Les assemblees anuals són sempre un moment clau. Ens permeten compartir la feina feta, revisar amb transparència la situació econòmica i projectar els reptes de futur. Però la del passat dilluns 9 de febrer va tenir un significat especial. Va ser el moment del relleu.

Sentia que no podia deixar passar una oportunitat que poques entitats tenen: donar pas a un grup de persones joves, entusiastes, ben preparades i coneixedores del país que estimem i al qual volem continuar fent costat en tot allò que estigui a les nostres mans. Han estat anys intensos —amb pandèmia inclosa— en què cadascú ha aportat el millor que ha pogut. Ara, però, era l’hora de mirar endavant amb nova empenta.

Estic convençut que el compromís i la dedicació de la Júlia Valera, que assumeix la presidència, i de totes les persones que l’acompanyen, són la millor garantia que l’associació continuarà responent amb fidelitat a allò que demani l’Escola Pia del Senegal. El futur és a les seves mans, i no en tinc cap dubte: el treball, la sensibilitat i la il·lusió hi són assegurats.

Per part meva, només puc expressar gratitud i desitjar-los tota mena d’encerts. Que no perdin mai l’energia i l’esperança que els caracteritzen des del primer dia que les vaig conèixer. Per descomptat que em seguiran tenint al seu costat quan em necessitin.