Fa pocs dies llegia una notícia que feia
referència al nom escollit per a la plaça que actualment existeix a l’espai que
antigament ocupava l'edifici de la botiga de pintures de Can Civit, a la ronda
O'Donnell, cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra.
L'Associació de Veïns i Veïnes de Peramàs-Esmandies reclamava que a aquest lloc se li donés el nom del desaparegut mestre Pep Sivilla, que va ser un activista social de la ciutat i també president de l’entitat veïnal.
El Govern Municipal, per la seva banda, sembla que s'ha explicat que la Comissió del Nomenclàtor ha optat per batejar la placeta en qüestió amb el nom de l'arqueòleg Joan Bonamusa, mort el 2012, tot i que també tenia sobre la taula el nom de Pep Sivilla. Essent aquesta la proposta que pensen portar a aprovació al ple del mes de setembre.
L'Associació de Veïns i Veïnes ja ha anunciat mobilitzacions per expressar la seva protesta per la decisió de l'Ajuntament. De moment, l’associació ha començat una recollida de signatures, amb l’objectiu d’arribar al miler i per tota la ciutat, per tal de demanar a l'Ajuntament que tingui en compte la seva proposta de batejar la placeta amb el nom de Pep Sivilla.
No seré pas jo qui digui que Joan Bonamusa, un actiu militant del PSC local; estret col·laborador del primer alcalde de la democràcia, Joan Majó; doctor en arqueologia, que va treballar al costat de Marià Ribas en jaciments com el de Torre Llauder; que també va ser membre de l’Associació de Veïns de Peramàs – Esmandies i impulsor del moviment “Salvem les Esmandies”, no mereixi tenir el seu nom en un espai de la ciutat. Tot al contrari, no tindré cap inconvenient en defensar-ho.
Per altra banda, la Comissió del Nomenclàtor, la qual vaig presidir durant sis anys, em mereix molt de respecte, sobretot pels membres nomenats pel seu gran coneixement de la ciutat i la seva història.
Però, amb el mateix respecte que tinc per la comissió, crec que aquesta vegada s'ha deixat portar per una majoria política. M'agradaria que la decisió definitiva, que ha de prendre el Ple, s'ajornés fins a trobar un lloc digne d'una personalitat com la de Joan Bonamusa i pogués atendre la demanda de l'Associació de Veïns de tenir a prop seu, un espai de qui va ser una persona important pel barri, encara que a vegades pogués ser incòmode per altres.
Estic segur que amb ganes i una mica de dedicació, dues virtuts que als no polítics de la comissió mai els hi han faltat, es podria arribar a un consens que la ciutat agrairia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada