Encara no fa una setmana que
arribava la notícia de la mort de Joaquim Llorens. A tots ens va agafar per
sorpresa. Tenia 88 anys, però si feia temps que no el veiem només ho podíem
atribuir al confinament, no pas a una malaltia.
Tothom recordarà al Sr.
Llorens com expresident del Centre Catòlic i també de la Sala Cabanyes, la seva
secció de teatre. Molts tenen gravada la seva imatge dalt l’escenari de la
Sala. Però els que vam tenir l’oportunitat de conversar-hi, ens queda el record
de tot allò que vam aprendre d’ell.
En Quim Llorens transmetia
serenitat, amb ell era impossible no entendre’s-hi. Parlava amb el somriure a
la cara. Desprenia il·lusió, la mateixa que segurament arrossegava des de jove
i que no havia perdut mai.
Havia fet d’actor, però la
cultura a la nostra ciutat li deu molt més que les representacions teatrals.
Tampoc li faríem justícia parlant només del que havia fet com a president de
l’entitat de la seva vida, treballant
per l’Escola Balmes o gestionant el Patronat Sagrada Família. La cultura a la
nostra ciutat no seria el que és sense gent com en Llorens. La seva influència
va molt més enllà de l’entitat.
Aquests dies s’han acabat les
obres de recuperació del Cafè Nou. Ja només falten els detalls que han de
permetre l’obertura. Doncs tothom ha de saber que, tot i que hi van participar
diverses persones, sense en Joaquim Llorens l’acord per l’ús públic del Pati
del Cafè Nou i la posterior compra de l’edifici i també del pati, no hauria
estat possible. La seva capacitat per negociar i posar la gent d’acord era
admirable i envejable. La política seria una altra cosa si hi participessin
molts Llorens.
Joaquim Llorens i Cabot mereix
que la ciutat, especialment el seu sector cultural, li facin un homenatge.
Homenatge que no pot quedar en posar el nom a un passatge lluny del seu Centre
Catòlic. En Quim Llorens mereix que se’l recordi allà on ell va ser-hi sempre
que se’l va necessitar. Segur que amb l’obertura del Cafè Nou algú trobarà com
fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada