Haig
d’admetre, que quan em veu demanar que llegís alguna cosa a la cerimònia em veu
posar en un bon “marrón”. He estat molt mesos pensant-hi, i crec que,
finalment, potser me n’he sortit.
Sovint, quan
érem petits, et torturava veient pel·lícules Disney (Quan no em deixaves tornar
a veure Matilde). Fins que no m’he fet més gran, he estat força innocent i les
meves heroïnes han estat la Cenicienta, la Bella, la Jasmine o fins i tot la
Mulán. Ara, amb una mica més d’experiència, he deixat endarrere els comptes de
fades, on les princeses esperaven impacients que arribés el seu príncep blau.
Ara si sé
qui són els meus herois. Ara ja sé amb qui emmirallar-me, amb qui fixar-me
perquè em faci ser millor, de qui envoltar-me per seguir endavant. Per mi, els
meus herois sou vosaltres. Són les nostres famílies. Els nostres pares, els
avis, els tiets. Totes les parelles que
ens han envoltat durant la nostra infantesa i l’adolescència, que sense
necessitat de dir-nos res ens han transmès els autèntics valors de la parella i
de l’amor. El respecte, l’estima, l’afecte i l’amistat, entre altres. Hem vist
com s’han recolzat l’un amb l’altre en els pitjors moments i com s’han buscat
ràpidament per compartir els millors.
Tots aquests
valors que he vist en ells, els veig en vosaltres. No és fàcil trobar amb qui compartir
la vida, i vosaltres heu tingut la sort de trobar-vos. Espero i desitjo que
sigueu molt feliços. Que no deixeu mai de respectar-vos i d’estimar-vos. I
sobretot que seguiu compartint el vostre camí amb nosaltres.
Per acabar,
m’agradaria compartir un fragment sobre l’amor del diccionari dels sentiments:
L’amor és una
inclinació irresistible. Contràriament a l’amistat, l’amor no us deixa cap
elecció. Es un rapte, un arrabassament al qual us heu de sotmetre. El cor,
enamorat, és seduït. Més lliure, en el seu trasbals. Magnetisme. Com l’agulla
d’una brúixola. I no obstant això, molt sovint, l’amor us fa perdre el nord.
L’amor foll, sobretot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada