3/11/10

Se’ls veu el “plumero”

Si ahir era el Pla pels “ni-ni”, avui són les bonificacions als peatges de la C-32, que el Pacte per la Mobilitat al Maresme establia que havien d’entrar en vigor a partir del segon semestre de 2010 i s’apliquen 4 mesos més tard, a les portes de la campanya electoral. La mesura s’ha tornat electoralista i, com ja ha dit Josep Rull, Portaveu d’Infraestructures de CiU al Parlament de Catalunya, a“deixa al descobert la poca determinació del Tripartit en matèria de peatges i la nul·la voluntat d’acabar amb el greuge que pateix Catalunya".

Queden lluny les imatges de la consellera Tura quan era alcaldesa de Mollet mobilitzant a la gent davant les barreres del peatge, fent sonar els clàxons, com lluny queden també les consignes d’ICV que cridava que Els peatges els pagui Rita”.

Anunciant avui la seva aplicació, la mesura perd valor, sobretot si tenim en compte que s’esperava la seva plicació el passat dia 1 de juliol, i es converteix amb una altra acció desesperada per evitar l’ensorrament total dels partits que donen suport al govern tripartit de la Generalitat, especialment el majoritari, que representa el Sr. Montilla.

Encara recordo les paraules del president del Consell Comarcal en una de les darreres sessions plenàries, que, interpel·lat per un grup de l’oposició, responia que vam ser ingenus de creure que el segon semestre de l’any equivalia a dir el primer de juliol i defensant al Conseller Nadal, afirmant que fins el 31 de desembre no acabava el termini per aplicar la mesura, referint-se al pacte signat el mes de març d’aquest any entre la Generalitat i Consell Comarcal del Maresme.

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Se´ls veu el llautó.
Ni el barbarisme "plumero" ni la doble pronominalització: n´hi ha prou
amb "els"

Quim Fernàndez ha dit...

Salvador,

Gràcies per les teves observacions.
Una veuràs que ja l'he esmenat, és un error que molts fem amb freqüència, tal vegada perquè també ho fem al parlar.
L'altra està feta a consciència. Deixem que tingui una mica de llibertat a l'hora d'expressar-me en un espai que és personal.