Catosfera 2010

Aquesta tarda he assistit a la nova edició de la “Catosfera”. Com els anys anteriors s’ha fet a Granollers i tenia un interesant programa. També creixen les activitats que es fan al voltant de la trobada anuals dels ciberactivites catalans. Pel que fa a aquesta any, des del passat dia 20 de gener que s’han estat celebrant actes de la Setmanes Tecnològiques Professional i Ciutadana.

Just després de dinar he assistit a la taula “Catalanisme i empoderament ciutadà: Una societat en xarxa”, on hi participaven Xavier Mir (Ciberactivista), José Rodríguez (Ciberactivista), Pere Aragonès (Polític), Agustí Esparducer (10mil.cat), Àngel Colom (Polític) i moderava Jordi Vilanova (YuriBCN). Una hora i mitja més tard ha començat: “Política, polítics i partits: On és la ciutadania?” amb Jose A. Donaire (PSC), Carles Puigdemont (CiU) i Ignasi Llorente (ERC) que ha moderat Marc López (PDF Europe).

Ha estat bé, però, personalment, crec que la primera edició no s’ha superat i que, ja sigui per la possibilitat de seguir el debat en directe per internet, ja sigui per manca de novetats destacables, malgrat el programa sigui interessant, la Catosfera està perdent pistonada. Una altra cosa són les activitats que Granollers aprofita per organitzat al voltant seu.

Al matí jo també he estat un dels que ha seguit el que s’hi feia per internet i m’ha sorprès que tant la taula sobre comunicació, com la d’emprenedors es fessin íntegrament en castellà. A la tarda no ha estat així i l’Àngel Colom a la primera i en Carles Puigdemont a la segona han estat molt bé. M’ha agradat en José Rodríguez, que no se’n ha amagat que és militant socialista i ho ha fet amb naturalitat i frescor. No el conec, però m’ha causat molt bona impressió i m’agradaria conèixer mñes gent com ell al PSC.

De tota la tarda, el que més debat ha provocat han estat les paraules de l’Àngel quan ha dit que algunes persones arriben a creure’s tant el món virtual en que estan immersos que obliden la realitat que els envolta. Alguns dels assistents no han volgut entendre el que volia dir, però cal tenir en compte que eren paraules dites en el context de 10mil a Brussel·les i les consultes populars per a la independència. En boca d’un independentista com ell és evident que expressen una preocupació i demostren que toca de peus a terra.