30/11/17
28/11/17
19/11/17
Primera Nit de la Cultura
Divendres passat es va celebrar a Can Gassol la
primera edició de la Nit de la Cultura, un compromís que
figurava al Pla d’Actuació Municipal i, si m’ho permeteu, una aposta personal.
L’acte es va preveure primer pel 29 de setembre i posteriorment pel dia 6
d’octubre. En el primer cas va coincidir amb el darrer dia de campanya pel
Referèndum per l’Autodeterminació de Catalunya, i en el cas de la segona data,
la situació política per la que travessa el país no aconsellava celebrar el que
havia de ser la festa de la cultura de la Ciutat.
Hi vaig assistir amb preocupació per com es
preparaven les coses i he de dir que, del que s’havia previst al que es va fer,
a penes hi ha un punt de coincidència. S’havia preparat una festa. Una festa per
a la gent de la cultura, sense intervencions de polítics, i pensada per a un
públic més ampli i més nombrós. S’havia previst un conductor mediàtic, actors, l’edició
d’un quadern que deixés constància de l’esdeveniment i, si es trobava espònsor,
una copa al final. Finalment va semblar-se més a la gala de la que volíem fugir
que no pas al que s’havia pensat. Vam tenir sort de la gran qualitat de les
persones proposades per a formar part del jurat, que van saber fer una més que
excel·lent presentació de cada guardó, i que els guardonats també van respondre
demostrant la qualitat que el jurat els havia atorgat.
Però dit això, per a mi, l’acte va ser molt emotiu.
Les paraules del Conseller de Cultura, Hble. Sr. Puig Gordi, actualment a
l’exili a causa de la repressió exercida pel govern del PP amb el suport de C’s
i PSOE; les imatges d’un seguit d’actes culturals i tradicions pròpies de la
nostra Ciutat; els parlaments dels membres del jurat posant en valor la feina
feta des de la Direcció de Cultura, i la forma en que van presentar als
guardonats, em van fer saltar alguna llàgrima d’emoció.
En tot cas, la proposta s’ha concretat i els
assistents, que no eren coneixedors del que acabo d’explicar, van sortir
contents. I com em deia sempreuna col·laboradora mot propera, això és el que
compta.
El jurat, que ja he dit que era de luxe, es va
reunir el juny passat i els guardonats estaven avisats. Per això l’acte no es
podia deixar de fer. Ara, una iniciativa ben rebuda pel món de la cultura local
ha de tenir necessàriament continuïtat, tot i que l’absència de l’alcalde, la
màxima autoritat local, en un acte de reconeixement als creadors i agents
culturals de la Ciutat, persones i entitats, és més que criticable i
preocupant.
Vull acabar, primer, felicitant als guardonats en
les sis categories que la comissió encarregada de la definició del projecte i
redacció de les bases va establir; i segon, agraint la feina feta a tots els
que ho han fet possible, des de la comissió fins les persones que des de la
Direcció de Cultura han cregut en el projecte, passant pels membres del jurat i
tots aquells que van proposar candidats.
15/11/17
Tres preguntes al voltant de la Nit de la Cultura
Publicat a Capgròsdigital
La
celebració de la Nit de la Cultura va ser una aposta personal amb l’objectiu de
posar en valor l’activitat cultural de la ciutat i els seus agents culturals. Tot
i no ser una idea nova, es va pensar com una oportunitat per fer un
reconeixement a persones i entitats.
Sempre
es pot fer autocríticade com s’ha gestat el projecte i dels recursos que s’hi
han pogut esmerçar, però el que és important és que el projecte ha prosperat i
ho ha fet amb participació ciutadana pel que fa al seu disseny i la definició
dels corresponents guardons.
Volíem
que la primera Nit de la Cultura fos especial, espectacular i màgica, i per
això vam optar per un espai únic, irrepetible, patrimoni de la humanitat com és
la Nau Gaudí. Una Nau despullada on els atributs pensats per Gaudí lluïssin amb
tot el seu esplendor. El dia triat era el 29 de setembre.Però el 29 de setembre
va coincidir amb el darrer dia de la campanya pel Referèndum per l’autodeterminació
de Catalunya. Tots vam coincidir que poder no era el dia adequat per un
esdeveniment com aquest i es va decidir ajornar-la pel 6 d’octubre.
La
violència emprada per la Policia Nacional i la Guardia Civil el dia 1
d’octubre, l’aturada convocada pel dia 3 i la situació política en que estava
immers el País va aconsellar un segon ajornament. La festa de la cultura de
Mataró no es mereixia que es celebrés en un moment tant convuls de Catalunya; i
el nostre País no es mereixia que mentre la seva gent vivia moments dolorosos i
tristos Mataró fes la seva festa de la cultura com si res.
Ara
el grup de CIU ja no forma part del govern municipal. Els responsables
municipals de la Direcció de Culturahan decidit convocar la Nit, per tercera
vegada, per aquest divendres dia 17 de novembre. L’espai triat és Can Gassol,
Can
Gassol és un magnífic espai per a la creació en arts escèniques: teatre i dansa
principalment. És ideal per assajos oberts al públic i representacions de petit
format que cerquen la proximitat del públic. I és un espai que ha resultat
ideal per acollir les tres darreres edicions del Mercat del Film, que va néixer
a la Casa de Les Esmandies. Però és un bon espai per fer-hi la Nit de la
Cultura? El seu aforament és molt limitat (al voltantde les 100 persones) i la
seva grada no està pensada per ser desmuntada. La Nit pot i ha d’aplegar molta
més gent. Primer, perquè l’organitza una de les 10 ciutats més grans i més
importants de Catalunya; una ciutat que té vocació de pensar en gran i de treballar
en gran, que no es posa límits a la seva ambició. Segon, perquè Mataró compta
amb un teixit cultural ric i divers. I,tercer, perquè fruit d’això que acabo
d’explicar el jurat de la Nit també és de primera divisió i està format per
persones que coneixen molt bé la Cultura i la Ciutat i que gaudeixen d’un
reconeixement dins el seu món: Cèlia del Diego (Directora del Centre d’Art la
Panera de Lleida), Lluís Gendrau (Periodista i director editorial del Grup
Enderrock), Joan Pera (actor), Marga Viza (directora de l’Àrea de Cultura de la
Fundació Catalunya La Pedrera), Manuel Cuyàs (Escriptor i periodista) i Lluís
Puig (Conseller de Cultura).
La
primera pregunta que em faig és: Can Gassol farà justícia a la importància de
la Nit?
He
criticat més d’una vegada que el govern socialista de Mataró ha fet
inauguracions i actes com si al país no estigués passant res. Ho he fet amb els
Premis Puig i Cadafalch. He lamentat que mentre al voltant d’un milió de
persones ens estàvem manifestant demanant la llibertat dels nostres presos
polítics es celebres un acte com aquest. Estic segur que Puig i Cadafalch, que a més d’arquitecte va ser el segon
president de la Mancomunitat de Catalunya, no hauria acceptat mai que mentre al
país passa el que passa en nom seu s’atorguessin uns premis. O l’acte
institucional amb motiu del 77è aniversari de l’afusellament del President
Companys, on el nostre alcalde va ser incapaç de fer una referència a l’actual
govern legítim del país, la meitat a la presó i l’altra meitat a l’exili. Sí,
al mateix exili on es troba ara en Lluís, el Conseller de Cultura.
I
aquí faig la segona pregunta: farem una Nit de la Cultura escapçada en un lloc
que li queda petit, i perquè un dels membres del seu jurat està exiliat en ple
segle XXI i no podrà assistir-hi?
Aquests
serien motius per a un tercer ajornament o una cancel·lació definitiva, això sí
publicant el veredicte i fent arribar els guardons als escollits. Però aquesta
vegada penso què s’ha de celebrar tot i l’escapçada a que ha estat sotmesa.
S’ha de celebrar perquè ha de ser un acte reivindicatiu en què s’ha d’exigir la
llibertat del presos polítics, ha de ser un acte d’homenatge i reconeixement al
Conseller i tots els seus companys de Govern amb el President Puigdemont al
capdavant.
I
aquí deixo la tercera pregunta: seran capaços els responsables polítics de
l’Ajuntament de Mataró d’estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-ho?
El
desig, però, és que aquestes preguntes tinguin respostes satisfactòries: que
s’hagi fet una bona adaptació de l’acte a l’espai de Can Gassol aconseguint
que, malgrat el poc aforament, el seu desenvolupament sigui un èxit; que
l’escapçada, tal vegada obligada, sigui compensada amb creativitat i
imaginació; i que els responsables polítics sàpiguen aprofitar l’esdeveniment
per donar-li un caire reivindicatiu pel restabliment de les nostres
institucions que aquests dies han rebut els atacs de l’estat. Espero que Mataró
tingui l’esdeveniment que es mereix. La qualitat de l’equip tècnic per fer-ho
està garantida.
Joaquim
Fernàndez i Oller
President
GM de CiU a l’Ajuntament de Mataró
7/11/17
COMUNICAT GM de CiU: "“Condemna enèrgica a la violència”
Dissabte
4 de novembre al vespre, a Mataró, un jove va ser increpat quan sortia de casa
seva per un grup d'unes 20 persones d'ultradreta. Alguns d'ells el van assaltar
per l'esquena i li van donar cops de puny a la cara. A causa de les ferides, va
ser portat a l'Hospital de Mataró amb ferides de poca gravetat.
Des
del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró condemnem aquesta agressió i
qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui. Aquest no és un fet nou, sinó
que ho hem fet sempre. És per això que diumenge ja ens vam sumar a una
declaració institucional que la CUP va proposar a la resta de grups municipals,
demanant que s’hi afegís que l’Ajuntament es personés com acusació particular
en contra dels autors de l’atac.
Avui
el grup socialista ens ha presentat una nova proposta, aquesta més
descafeïnada, malgrat s’ha de reconèixer que, per primera vegada des del 6 de
setembre, apareixia la paraula “condemnar”. La proposta parlava única i
exclusivament de l’agressió al jove, però per part de la CUP s’ha recordat un
seguit de fets que van succeir durant el desenvolupament de la manifestació a
la que van participar membres de C’s, PP i PxC.
Fotografia publicada per @Vparames
Per
part del grup de Convergència i Unió estàvem disposats a donar suport al
comunicat per tal que pogués ser unànime, però cercant el consens hem proposat
que, sense detallar cap fet concret, s’afegís l’expressió “durant la
manifestació ja hi havia hagut algun incident”.
El
nostre vot a canviat quan, no només no s’ha acceptat l’esmena, sinó que per
part de C’s i PxC (el PP no ha pogut assistir) s’han negat uns fets que molts
ciutadans van denunciar durant la tarda de dissabte. S’ha dit que a totes les
concertacions hi ha xiulets i el PSC només ha volgut referir-se al fet concret
obviant qualsevol altre acció.
Ha
estat davant aquesta actitud de negar la realitat que no hem volgut compartir
el comunicat amb els que van donar suport a la manifestació, sense que això
vulgui dir que no mostrem la nostra rotunda condemna a la violència que, com ja
hem dit abans, hi ha estat i hi serà sempre.
Pensem
que haver donat suport al comunicat de la Junta de Portaveus hauria estat tant
com acceptar que els fets denunciats per molts ciutadans i posats sobre la
taula pel portaveu de la CUP no havien existit.
6/11/17
El cinisme de la dignitat
El
catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual, Andreu Mayayo, farà avui la
conferència de l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de la mort del
president Lluís Companys. La conferència, que tindrà lloc a les 19.30 h, al
Saló de Sessions de l’Ajuntament, portarà per títol “Lluís Companys: la
dignitat republicana”. L’acte que està organitzat per l’Ajuntament l’hauria de presidir
l’alcalde de la ciutat. David Bote també va presidir el passat 15 d’octubre
l’ofrena floral davant el monument del president mártir.
L’atzar ha
volgut que avui recordem un president de Catalunya que va morir per defensar
aquest país. Companys va haver d’exiliar-se a França, va ser detingut i lliurat
al règim dictatorial del general Franco, jutjat i condemnat a mort. La figura
de Lluís Companys és molt polièdrica i la seva gestió al capdavant de la
Generalitat Republicana pot ser valorada, elogiada i criticada. El que no
mereix cap crítica és la seva dignitat en el moment de morir, tal i com va dir
ell mateix, “per Catalunya”.
La paradoxa
d’avui és que tothom s’omplirà la boca de bones paraules i de meravelloses
intencions sobre el passat, sobre la injustícia de Franco amb Companys i sobre
l’atrocitat de la seva condemna a mort. Es tornarà a parlar d’un judici
sumaríssim sense garanties, d’una farsa que va acabar amb el president mort a
trets.
Però avui,
77 anys després d’aquells tràgics fets, Catalunya té una part del seu govern
empresonat i el seu president i quatre consellers “exiliats” a Brussel·les pel “gran
delicte” d’haver volgut complir el programa electorals amb el que es van
presentar a les eleccions del 27S; per haver donat la paraula al poble de
Catalunya perquè es pronunciés sobre el nostre futur; i per haver actuat en
conseqüència amb el resultat del referéndum.
Avui, 77
anys després, el govern de Catalunya es troba exiliat a Bèlgica o empresonat a
Espanya per ser demòcrata. I avui, 77 anys després, els mateixos que han votat
a favor de tot això; els mateixos que s’han negat a condemnar la brutalitat
policia el dia 1 d’Octubre; els mateixos que han permès que es tirés endavant
l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ataca directament les
nostres institucions; aquets ens vindran a presidir un acte de record a un
president de Catalunya màrtir. Els mateixos que avui permeten aquesta
barbaritat democràtica a l’Espanya del segle XXI ens vindran a lamentar el que
es va fer amb el president Companys.
No puc
estar-me de denunciar aquest cinisme i aquesta manca de dignitat democràtica.
S’ompliran la boca amb tot el que li va passar al president Companys, sense
veure que són els còmplices imprescindibles que han fet que el president
Puigdemont estigui a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó; són els
co-autors que el nostre legítim govern estigui exiliat o empresonat. I això no
crec que ho puguem silenciar. Ho hem de dir; ho hem de denunciar. I hem de
denunciar també a aquells que per acció o per omissió, directament o de forma
indirecta, ho fan possible a Madrid o a Mataró. Ho hem de dir clar: no jugueu
amb les paraules, no us ompliu la boca de dignitat. Aquesta paraula, avui, pronunciada
per vosaltres, sona a cinisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)